Hola companys,
Adjunto la memòria del meu projecte de senyalística del festival Arenal Sound,
Espero que us agradi
Portfolio
Hola companys,
Adjunto la memòria del meu projecte de senyalística del festival Arenal Sound,
Espero que us agradi
Hola companys,
Aquí us deixo el meu procés de redisseny del sistema de senyalística del festival Arenal Sound, espero que us agradi!
La revista Social constarà de dues portades, la cara positiva i la cara negativa, mostrant així la banda més optimista i motivadora i, per altra banda, la part més realista i pessimista.
El públic al qual ens dirigim és un target jove d’entre 16 i 25 anys de classe mitjana-alta i que estiguin compromesos amb el medi ambient, al final els més joves són els que suportaran el pes de la inacció enfront del canvi climàtic.
Per a la creació de la meva revista he pensat que tingués un estil gràfic minimalista, on les fotografies siguin les que transmeten la part emocional i el text tingui un estil juvenil i no inclogui informació sobrecarregada sinó que sigui precisa i directa, així evitarem una sobre informació en el cap dels nostres lectors.
A continuación adjunto la meva proposta per a les primeres pàgines:
Per al disseny de la meva revista, he creat un concepte gràfic que eviti la sobre informació i el llenguatge catastròfic, dos conceptes pels quals destaquen avui en dia la majoria de mitjans de comunicació. Per això la revista Social constarà de dues portades, la cara positiva i la cara negativa, mostrant així la banda més optimista i motivadora. A més a més, a través de la compra de la revista una part anirà destinada a una causa mediambiental nacional.
Per una altra banda, el públic al qual ens dirigim és un target jove d’entre 16 i 25 anys de classe mitjana-alta i que estiguin compromesos amb el medi ambient, al final els més joves són els que suportaran el pes de la inacció enfront del canvi climàtic.
Per a la creació de la nostra revista he pensat a dissenyar portades figuratives on la imatge tingui el pes visual i transmeti l’assumpte que es tractarà en la revista.
PAC 1: DIBUIXAR PER MIRAR
Per a realitzar la còpia del dibuix d’un autor històric, he escollit una obra de Jean Auguste Dominique Ingres anomenada «Madame Victor Baltard, born Adeline Lequeux and her daughter, Paule» (1836).
Per a elaborar el dibuix d’un objecte, he escollit una cafetera italiana. He pensat que seria una elecció ideal per a començar a experimentar amb el dibuix després de tants anys sense agafar un llapis, tot i que finalment m’ha resultat més difícil de l’esperat. El fet que el material fos alumini m’ha resultat difícil a l’hora de reflectir les ombres, a més a més té una composició molt simètrica. Malgrat això, de moment estic força contenta amb el resultat.
Pel que fa al paisatge urbà, he triat una vista frontal d’un grafiti al costat de la via del tren de la meva ciutat, Reus. Que és més urbà que un «Street Art»?
Curiosament m’ha resultat menys difícil del que m’esperava, la part més complexa ha sigut encaixar tots els elements del grafiti i que quadressin entre ells. En aquest cas, per a realitzar les ombres he emprat carbonets i la veritat és que el primer contacte ha sigut força agradable.